ANÀLISI DE TEXT: TENDÈNCIES EN EDUCACIÓ EN LA SOCIETAT DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ.

ANÀLISI DE TEXT: TENDÈNCIES EN EDUCACIÓ EN LA SOCIETAT DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ.

Adell, J. Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologias de la información. En M. Área (Coord): Educar en la sociedad de la información. Bilbao: Descleé de Brouwer.

Verónica Andreu Garriga
Noves Tecnologies Aplicades a l’Educació, L-20
2n Magisteri Educació Infantil

A continuació presenti una breu anàlisi del text a què ja he fet referència unes línies més amunt.
Després d’haver llegit el text trobi que va dirigit especialment a futurs docents amb la finalitat de formar-nos amb una nova perspectiva i predisposició cap a les noves tecnologies de la informació i la comunicació, ja que no estem parlant d’un aspecte aïllat que sols repercuteix a un sector determinat de la societat, sinó que ens trobem davant una revolució tecnològica que ens afecta a tot el conjunt de la societat.
Per aquest motiu, en primer lloc, l’autor ens fa un xicotet recorregut pel que han sigut i el que han suposat per a les diverses societats del moment els canvis tecnològics, que ell ha anomenat “primera, segona, tercera i quarta revolució”. Que respectivament corresponen a: l’aparició del llenguatge, la creació de signes gràfics per enregistrar la parla (escriptura), l’aparició de la impremta i, per últim, la nostra revolució, la dels mitjans electrònics i la digitalització. Ens adonem que els canvis vénen determinats per les necessitats que les societats presenten en cada moment i, l’autor, a anomenat a aquest conjunt de transformacions successives “la societat de la informació”.
En aquest punt també trobem un apropament al que són les noves tecnologies de la informació i la comunicació i destaca les xarxes informàtiques com a què “els ordinadors, aïllats, ens ofereixen una gran quantitat de possibilitats, però connectats incrementen la seva funcionalitat en varis ordres de magnitud”. Un clar exemple d’aquestes és la Internet, que ens permet infinitat de recerques i comunicacions.
En segon lloc, l’autor analitza les repercussions de les noves tecnologies en la nostra societat, encara que es centra en les conseqüències que aquestes tenen en l’educació. Destaca com a principal conseqüència l’enorme quantitat d’informació que ens aplega i la visió crítica i de selecció que aquesta suposa. Així com la confusió que es dóna entre informació i coneixement, és a dir, que disposar d’informació no significa que aquesta s’interioritzi i que es converteix automàticament en coneixement. També fa referència a la relació espai - temps, que es veu afectada per les noves tecnologies en el sentit que no és un impediment per a la comunicació. Sense oblidar, la més important en relació a l’educació, la interactivitat, que permet la comunicació entre persones que no necessariament han de compartir un temps i un espai. Aquesta última ens porta a parlar de les “comunitats virtuals” i de la seva representació en educació: les aules virtuals, definides com a “espais per a l’activitat docent/discent suportats per les facilitats d’un sistema de comunicació intervinguda per ordinador”
En tercer lloc trobem la part principal del text on es relacionen directament les noves tecnologies de la informació i de la comunicació amb l’educació. La influència que tindran les noves tecnologies sobre l’educació és tan elevada que l’autor parla de la societat de la informació com la societat de l’aprenentatge.
Les noves tecnologies han de ser una font d’informació, però també una garantia de formació continuada, i l’encarregat d’assegurar-ho és l’estat, representat per l’escola, ja que la intenció d’aquesta revolució tecnològica no és augmentar les desigualtats socials i culturals, sinó tot el contrari.
Encara que hi ha alguns autors que ho veuen així, Perelman (1992) que veu les noves tecnologies de la informació i de la comunicació com una eina per a “accelerar la mort (natural) de l’escola”, aquestes el que permeten i pretenen és: l’aparició de nous entorns d’aprenentatge on l’aprenentatge es dóna en tots els llocs i per a totes les persones, de manera que ja no és l’escola l’únic entorn on aprenen els xiquets i xiquetes; el canvi en els rols que desenvolupen les institucions educatives actuals com els “programes mixtes” en què els alumnes assisteixen a algunes classes i continuen la seva formació en línia; els nous rols per als docents i discents que canvien completament i ara el mestre és guia, facilitador, creador d’hàbits en la recerca i selecció d’informació, i l’alumne deixa de ser un subjecte passiu per a convertir-se en un agent actiu de recerca, selecció, processament i assimilació de la informació. Per tot el citat, són necessaris uns nous materials d’ensenyament/aprenentatge que ens permeten emmagatzemar i presentar la informació (“edutainment” o “eduversión”, com a híbrids entre educació i entreteniment).
L’última part del text, a mode de corol•lari, exposa “educar és una tasca centrada en el futur”. Amb aquesta reflexió, l’autor, ens mostra que l’escola ja no és l’única font d’informació, ja que comparteix amb les noves tecnologies de la informació i de la comunicació aquest paper. De manera que les noves tecnologies s’encarreguen de presentar la informació, però els docents són els que ‘encarreguen de transmetre coneixement, saviesa, hàbits i valors. Sense oblidar mai que “l’educació en la societat de la informació ha de ser un factor d’igualtat social i de desenvolupament personal, un dret bàsic i no únicament un producte de mercat”, que no incrementi les desigualtats socials.

Per a concloure, personalment pensi que aquest text és una lectura obligatòria per a tots i totes els que s’hi estem formant en aquest moment per a ser mestres i per a tots aquells que ja ho són i els que ho seran en un futur. Presenta de manera molt encertada la relació existent entre la societat actual i les noves tecnologies de la informació i de la comunicació. I, el més important, destaca el paper del docent com a guia de l’aprenentatge i com a conductor cap a una adequada recerca i selecció de la informació.
Una part molt interessant del text ha estat aquella que fa referència a la formació continuada, des del meu punt de vista hauria de ser una condició sinequanone per a tots aquells que ens volem dedicar a l’ensenyament.
Després d’haver llegit aquest text em sent un poc més preparada per a enfrontar-me a les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, és a dir, a la societat del futur.